Glossari:
marca: Senyal, traç, tall, etc., fet en una cosa o
en un animal per distingir-lo d’altres, reconèixer-lo, denotar el seu origen,
qualitat, etc. La marca dels moltons d’un ramat.
detritus:Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals. Detritus al·luvials. Detritus orgànic.
claustre:Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral. El claustre de Santa Anna. El claustre de Poblet.
necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval. Una necròpolis etrusca.
llòbrec: Fosc, tenebrós.
criteri: Norma per a jutjar una cosa.
deixebla:Persona que rep l’ensenyament d’un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L’il·lustre catedràtic i els seus deixebles.
cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa. Tenir cura d’algú o d’alguna cosa.Prendre cura d’algú o d’alguna cosa.
bohèmia: Natural de Bohèmia.
sinagoga: Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat.
timpà: A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.
esmunyiu: Fer passar lliscant per una estretor. Allà el riu esmuny les seves aigües entre roquissars.
emblemàtics: Relatiu o pertanyent a un emblema.
eixam: Multitud d’animals petits, particularment insectes. Hi havia un eixam de mosquits.
orferes: Que és menor d’edat i ha perdut el pare i la mare o algun dels dos. Una pobra òrfena. Orfe de pare i mare. Orfe de pare. Orfe de mare. Asil d’orfes.
munió: Gran nombre de persones o de coses
policromades: Art d’afegir colors a les obres arquitectòniques i escultòriques.
detritus:Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals. Detritus al·luvials. Detritus orgànic.
claustre:Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral. El claustre de Santa Anna. El claustre de Poblet.
necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval. Una necròpolis etrusca.
llòbrec: Fosc, tenebrós.
criteri: Norma per a jutjar una cosa.
deixebla:Persona que rep l’ensenyament d’un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L’il·lustre catedràtic i els seus deixebles.
cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa. Tenir cura d’algú o d’alguna cosa.Prendre cura d’algú o d’alguna cosa.
bohèmia: Natural de Bohèmia.
sinagoga: Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat.
timpà: A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.
esmunyiu: Fer passar lliscant per una estretor. Allà el riu esmuny les seves aigües entre roquissars.
emblemàtics: Relatiu o pertanyent a un emblema.
eixam: Multitud d’animals petits, particularment insectes. Hi havia un eixam de mosquits.
orferes: Que és menor d’edat i ha perdut el pare i la mare o algun dels dos. Una pobra òrfena. Orfe de pare i mare. Orfe de pare. Orfe de mare. Asil d’orfes.
munió: Gran nombre de persones o de coses
policromades: Art d’afegir colors a les obres arquitectòniques i escultòriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada